Monegros

  • Monegros
  • Monegros
  • Monegros
  • Monegros

Primavera:

Un cop passat l’hivern, comencen a arribar les aus estèpiques migratòries provinents de l’Àfrica que pugen a criar als Monegros. A les zones desèrtiques i salades s’hi observa la ganga (Pterocles alchata), la xurra (Pterocles orientalis), el torlit (Burhinus oedicnemus) i moltes espècies d’alàudids com la calàndria (Melanocorypha calandra), terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla),  terrerola rogenca (Calandrella rufescens) i l’escassa alosa becuda (Chersophilus duponti), només destacable pel cant durant aquest període de l’any. És especialment remarcable la presència del pioc salvatge (Otis tarda) i el sisó (Tetrax tetrax), els quals comencen les parades nupcials i resulten més espectaculars de veure. A les garrigues i zones de matollars hi trobem el tallarol trencamates (Sylvia cospicillata), la cogullada fosca (Galerida Theklae), el còlit ros (Oenanthe hispanica) i el botxí (Lanius meridionalis). Enmig dels secans hi ha una gran densitat d’antics masos, actualment en runa, on hi crien el xoriguer petit (Falco naumanni), la puput (Upupa epops) i el mussol comú (Athene noctua). A les vessants més rocalloses hi cria el còlit negre (Oenanthe leucura) i la merla blava  (Monticola solitarius) mentre que als nuclis poblats hi és present tot l’any l’estornell negre (Sturnus unicolor), fàcilment visible al teulat de les cases.

Estiu:

A l’estiu la climatologia dels Monegros esdevé molt extrema, amb temperatures molt elevades durant el dia i les nits força fredes. Degut a la calor i la secada que pateix la zona, l’estiu esdevé el millor moment per veure grans nombres de gangues (Pterocles alchata) i xurres (Pterocles orientalis) volant cap als punts als punts d’aigua, sobretot a primera i darrera hora del dia. Una de les darreres espècies migrants que arriba als Monegros és el gaig blau (Coracias garrulus) i és durant els mesos estivals que el veurem a moltes de les cases en runa del secà.

Tardor:

Durant la tardor és possible observar espècies migrants escasses, com el mussol emigrant (Asio flammeus), el falcó cama-roig (Falco vespertinus) i el corriol pit-roig (Charadius morinellus). Continuarem veient la calàndria (Melanocorypha calandra), la ganga (Pterocles alchata), la Xurra (Pterocles orientalis), el pioc salvatge (Otis tarda) i el sisó (Tetrax tetrax), el quals mica en mica s’aniran agrupant per passar l’hivern. Durant la tardor les espècies migrants estivals aniran abandonant poc a poc els Monegros, de tal manera que seran els últims mesos de l’any per veure la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), el tallarol trencamates (Sylvia cospicillata), el cucut reial (Clamator glandarius), el còlit ros ( Oenanthe hispanica), el gaig blau (Coracias garrulus) i el xoriguer petit (Falco naumanni).

Hivern:

Durant l’hivern, els migrants estivals ja no hi són presents, i ens trobarem, a part dels residents tot l’any, les espècies que baixen a hivernar a la zona provinent del nord. Durant aquest període, és freqüent observar individus joves d’àguila daurada (Aquila Chrysaetus) que baixen a caçar als Monegros provinents dels Pirineus. Altres rapinyaires hi són presents durant aquest període especialment fred, com l’arpella pàl·lida (Circus cyaneus), el milà reial (Milvus milvus), el milà negre (Milvus migrans). Continua present l’alosa becuda (Chersophilus duponti), tot i que requereix més esforç que a la primavera per detectar-la. A l’hivern, molts ocells estèpics s’agrupen formant estols de nombrosos individus. Aquest és el cas de la ganga (Pterocles alchata), la xurra (Pterocles orientalis)  i del pioc salvatge (Otis tarda), que podem veure en grups de desenes d’exemplars.